Pàgines

dilluns, 2 de gener de 2017

La carta del futur 2 - Caterina i Arnau - 3

Estimada Caterina,

Com estàs? Fa temps que no ens veiem. Sempre em recordo de tu, però ara t’escric expressament per explicar-te  una cosa molt estranya que m’ha passat fa uns dies. He passat un estiu difícil, estava molt sol i molt trist.  Diria que he passat una depressió i malgrat que ara ja me n’he recuperat una mica, encara no he trobat el punt just  de dedicar-me  a les meves coses, a mi mateix,  a la feina, a les feines de casa.  Em costa  saber on sóc i m’ha estat impossible demanar ajuda a ningú,  ni a tu. No podia fer-ho, no sabia com fer-ho. He mantingut una incomunicació total que no m’ha pas anat gaire bé. 

Jo no estic content de la meva situació. I el pitjor és que no sé què fer per canviar-la. A vegades em  sembla que tot ho faig malament. A vegades em sembla que tothom em tracta malament. Potser tothom menys tu.

Em falta alguna cosa que no sé on buscar.  Em diuen  que l’he de buscar ben a prop: en les coses de cada dia.  Més a prop encara: dintre meu, on sembla que si vull  puc sentir, fabricar i inventar coses meravelloses.

Estic  acostumat  a sentir que el que no es pot tocar, no existeix. I ara sento que no tinc res que pugui tocar  ben bé de debò.

El temps, a vegades se’m menja i m’aclapara, em deixa exhaust i sense forces. El temps em fa oblidar allò que és important i fa que m’ocupi sense fi ni mesura d’allò que és només pràctic i totalment intranscendent. 

I  va ser així amb les meves batalles amb el temps que  un dia que jo sortia més aviat que mai de casa, amb la foscor encara dels matins rosegats  per la nit de tardor avançada, vaig sorprendre’m de veure una carta a terra (sobretot perquè encara no podia haver passat cap carter a aquelles hores).  La vaig agafar per comprovar que era per a mi.

Arnau Fabert   // C/ Nou nº 100     //     08643  Molins de rei

La cal·ligrafia era  sobradament coneguda  i el darrere  del sobre  es confirmava  amb lletra petita: Caterina  //  C/ del Pou,  nº  3   //   08754  Sant Boi

El mata-segells es veia clarament amb una data “equivocada” perquè érem al 2001 i deia 20 d’octubre de 2004.



Vaig obrir la carta, tot caminant pel carrer. I la meva sorpresa va anar en augment quan vaig veure que la data que encapçalava la carta era del tot coherent amb la de fora:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada