La carta del futur va ser un conte que vaig escriure per l'Arnau. Com que ell diu que per ell va representar una fita, el posem aquí com una part important de la relació. La línia que va marcar la frontera entre una època i una altra.
Un temps abans de la carta del futur jo havia escrit un poema d’enyorament de l'Arnau.
Sempre relaciono el meu poema amb aquesta carta.
Un temps abans de la carta del futur jo havia escrit un poema d’enyorament de l'Arnau.
Sempre relaciono el meu poema amb aquesta carta.
T’enyoro.
I enyoro no només
el banc de pedra,
el fred i la
fosca,
el nus segur de
les mans,
la sinceritat
confiada
i el cor
lleuger,
sinó que enyoro
també
i potser encara
més
aquell lloc desconegut,
ignot,
volgudament
inexistent.
Que ens descobriria
els horitzons secrets
i que m’il·lumina
en la
distància.
Entre el poema i la
carta hi ha uns mesos de
diferència. Però en el
nostre temps personal i íntim,
vénen una cosa després de l’altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada