Pàgines

dijous, 29 de desembre del 2016

La carta del futur 1 - la Caterina i l'Arnau - 2

La carta del futur va ser un conte que vaig escriure per l'Arnau. Com que ell diu que per ell va representar una fita, el posem aquí com una part important de la relació. La línia que va marcar la frontera entre una època i una altra.

Un temps abans de la carta del futur jo havia escrit un poema  d’enyorament de l'Arnau.  
Sempre  relaciono el meu poema amb aquesta carta.  

T’enyoro.

         I enyoro no només
         el banc de pedra,
el fred i la fosca,
el nus segur de les mans,
la sinceritat confiada
i el cor lleuger,
sinó que enyoro també
i potser encara més
aquell lloc desconegut,
ignot,
volgudament inexistent.
Que   ens descobriria
els horitzons secrets
i que  m’il·lumina
en la distància.

Entre el poema i la carta  hi ha uns mesos de diferència.  Però  en el  nostre temps personal i íntim,  vénen una cosa després de l’altra.