Estimada Caterina,
Et llegeixo i segueixo com has començat a explicar aquesta història. No sé si hi participaré gaire, però l'espero amb il·lusió.
Recordo aquestes dues converses que dius que et van agradar. Escriu-les. Com tu les escrius, com deia Borges en unes paraules que inicien, crec, el seu únic conte d'amor, "Mi relato será fiel a la realidad o, en todo caso, a mi recuerdo personal de la realidad, lo cual es lo mismo." De fet "tot" és dins nostre. Ja que la manera com ho percebem ens por fer sentir de maneres molt diferents. Puc imaginar-te, quan et llegeixo. La teva expressió, la teva mirada... et veig.
Sé que tens molta memòria, però el que importa és que ho escriguis tal com ho recordis, tal com ho vas viure i jo m'ho passaré molt bé i et llegiré embadalit, com sempre. Jo també recordo aquestes converses, amb un somriure i amb molt d'afecte. No crec pas que fos capaç d'escriure-les, però estic convençut que m'encantarà llegir-les.
Una abraçada, estimada. T'estimo molt.
Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada