La carta del futur 4- l'Arnau i la Caterina 5

Jo no en sabia res, Arnau, de tot allò. Per a mi no tenia massa sentit que volguessis donar-li un tomb poètic o misteriós a la nostra història  justament quan et demanava respostes concretes  i et costava  tant de fer-me –les arribar. T’havia de dir que tot allò era tan misteriós per a mi com per a tu. 

Vaig guardar la teva carta i vaig llegir-la i rellegir-la moltes vegades. Jo no l’havia escrit, i en canvi trobava que m’explicava  tan bé, a mi!

Sí que volia veure’t  i parlar de tot allò.  Per molt que la carta expliqués  que tot estava bé com estava i que la Teresa  sentia una pau immensa.  No era pas aquest moment. No volia pas esperar fins al 2004 per trobar la pau. Jo creia que se’ns estaven perdent moltes coses  i que volia  remuntar la nostra amistat fos com fos.

I ens vam veure,  però  aquest primer dia, increïblement,  no vam parlar de la carta,  ni del futur,  ni del sexe,  ni de l’amor. Vam parlar de la feina, de la teva feina. Un descontent  generalitzat en molts aspectes de la teva feina, però principalment en la relació amb els teus caps del moment et feia sentir  molt inquiet, molt inestable  i veies la feina  com el problema més important  que tenies.

Jo et vaig cedir (sense que m’importés gens) el protagonisme de la trobada. Em semblava gairebé inoportú parlar-te de cartes del futur. Jo ja l’havia llegida, tu també i pensava que potser no t’agradava el que proposava la carta.  No volia dir-te que a mi sí que m’agradava.  Esperava un altre moment  que et pogués sentir  més meu i més receptiu.

Jo creia que havia de recuperar-te, tenia la sensació que t’estava perdent i me’n va acabar de convèncer el poc interès a parlar  d’allò que no deixava de ser un misteri  prou  engrescador.  Ni que fos una broma teva  (ni que tu et pensessis que era meva)  jo trobava que era prou important com per parlar-ne  i dir-nos el que en pensàvem.

Però no ho vam fer.  La carta del futur va quedar arraconada durant uns mesos.  Ens va servir,  això si, per concertar una primera trobada i per anar, de mica en mica, buscant altres ocasions per retrobar  un ritme més adequat als nostres desitjos.

Tu sempre vas estar disposat, de seguida a reprendre les nostres trobades. I jo vaig creure,  ben equivocadament,  que  tu volies reprendre la nostra amistat de sempre i no estaves pas dels canvis que  anunciava la carta del futur. Però m'equivocava.