L'Arnau

La Caterina i l'Arnau es trobaven en una etapa plàcida i tranquil·la de la seva relació. Es trobaven, potser no tan sovint com haurien volgut, però d'una manera segura. Podia passar més o menys temps entre una trobada i l'altra, però tots dos sabien que la trobada arribaria i sobretot sabien que tots dos tenien ganes que es produís i que trobarien el moment per a fer-la realitat. Fos quan fos. Hi havia una seguretat entre ells dos, difícil de trobar. 

Un dissabte, havien quedat per passar un dia tranquil, al Montseny. Pensaven fer una passejada, veure les fagedes a la tardor, dinar a Santa Fe i sobretot xerrar. 

 - Tinc ganes d'organitzar el meu temps de manera diferent per a poder tenir més temps per a mi mateix i que ens puguem veure més sovint. 
- Perfecte, mirarem de fer-ho així doncs. Però ja saps que finalment sempre hi ha tantes coses que ens passen al davant que sempre acabem fent el que podem. No t'hi capfiquis. La voluntat que sigui així, per a mi ja és prou important. 
 - Sí, tens raó, però essent com és aquesta relació, per a mi, una de les veritablement importants de la vida, no la vull descuidar.
 - No l'has descuidat mai, Arnau. 
- M'alegro que pensis així. Tu tampoc l'has descuidat mai, Cati. 
- No és cap esforç, més aviat és un impuls potent, buscar el contacte i la comunicació amb tu. Crec que aquesta relació nostra és un model. 
- Un model, sí, m'ho has dit altres vegades i crec que tens raó. Per a mi és una gran riquesa, un privilegi. Llàstima que això no pugui transcendir  més i no es pugui explicar. Com a model seria bonic fer-ho. 
- Ja saps que sempre ho he pensat, que sempre ho he intentat, però no me n'acabo de sortir. 
- Intenta-ho un cop més. 
- M'ajudaràs? ni que sigui a recordar les nostres coses... 
- Si tens molta més memòria tu que jo... 
- És igual, tenint en compte que la memòria és molt selectiva i està molt lligada a les emocions, segur que allò que tu has retingut és diferent del que he retingut jo. L'única diferència és que allò que jo recordo ho explico i ho re-explico, és una necessitat de retenir-ho. I allò que tu recordes, potser no ho expliques tant.
- Vols que tornem a recordar les nostres coses? 
- Sí, que ho vull. Vull que ens les expliquem. I que les expliquem. Les nostres i les de totes les persones que tenen històries importants i interessants per compartir. 
- Ho farem doncs. 
- Explicarem, totes les maneres d'estimar que coneixem. Les nostres, amb diferents persones. La de les persones que coneixem i que ens ho han explicat. 
- Deixar constància d'allò que es fa invisible. 
- Sí, que una altra manera d'estimar és possible. 
- Sense exclusivitats i sense sentit de possessió.
- Explicarem quan tu em parlaves del teu enamorament difícil de gestionar, dolorós i complicat i jo t'escoltava mentre m'anava enamorant dia a dia de tu i això mai va interferir d'una manera negativa. Sempre ens vam entendre. Sempre et vaig entendre. 
- Em feia molta falta parlar-ne i aclarir-me. M'anava bé reflexionar amb tu. 
- Amb tu és fàcil seguir un fil de raonament.
- Va, Cati, posa-t'hi. Sempre ho hem dit i ho segueixo pensant: tot això s'ha d'explicar s'ha de fer visible. 
- Som-hi!!!