Estimada Caterina,
Com estàs? Fa temps que no ens veiem. Sempre em recordo de tu, però ara t’escric expressament per explicar-te una cosa molt estranya que m’ha passat fa uns dies. He passat un estiu difícil, estava molt sol i molt trist. Diria que he passat una depressió i malgrat que ara ja me n’he recuperat una mica, encara no he trobat el punt just de dedicar-me a les meves coses, a mi mateix, a la feina, a les feines de casa. Em costa saber on sóc i m’ha estat impossible demanar ajuda a ningú, ni a tu. No podia fer-ho, no sabia com fer-ho. He mantingut una incomunicació total que no m’ha pas anat gaire bé.
Jo no estic content de la meva situació. I el pitjor és que no sé què fer per canviar-la. A vegades em sembla que tot ho faig malament. A vegades em sembla que tothom em tracta malament. Potser tothom menys tu.
Em falta alguna cosa que no sé on buscar. Em diuen que l’he de buscar ben a prop: en les coses de cada dia. Més a prop encara: dintre meu, on sembla que si vull puc sentir, fabricar i inventar coses meravelloses.
Estic acostumat a sentir que el que no es pot tocar, no existeix. I ara sento que no tinc res que pugui tocar ben bé de debò.
El temps, a vegades se’m menja i m’aclapara, em deixa exhaust i sense forces. El temps em fa oblidar allò que és important i fa que m’ocupi sense fi ni mesura d’allò que és només pràctic i totalment intranscendent.
I va ser així amb les meves batalles amb el temps que un dia que jo sortia més aviat que mai de casa, amb la foscor encara dels matins rosegats per la nit de tardor avançada, vaig sorprendre’m de veure una carta a terra (sobretot perquè encara no podia haver passat cap carter a aquelles hores). La vaig agafar per comprovar que era per a mi.
Arnau Fabert // C/ Nou nº 100 // 08643 Molins de rei
La cal·ligrafia era sobradament coneguda i el darrere del sobre es confirmava amb lletra petita: Caterina // C/ del Pou, nº 3 // 08754 Sant Boi
El mata-segells es veia clarament amb una data “equivocada” perquè érem al 2001 i deia 20 d’octubre de 2004.
Vaig obrir la carta, tot caminant pel carrer. I la meva sorpresa va anar en augment quan vaig veure que la data que encapçalava la carta era del tot coherent amb la de fora:
