Pàgines

dilluns, 21 de novembre del 2016

L'Arnau - 2

De tots els homes que he conegut, que podríem anomenar poliamorosos  perquè tenen més d'una relació sentimental a la vegada, si m'hi fixo bé, m'adono que només l'Arnau s'hi podria considerar estrictament. Per la seva actitud, pel seu respecte igualitari. 

Perquè si bé és cert que  l'Arnau té una relació principal i conviu amb una parella i que com a parella de convivència diària, aquesta té uns privilegis que les seves altres dones no han tingut mai. Sempre, amb totes elles, hi ha un compromís emocional, d'acompanyament, d'amor profund, més enllà de les circumstàncies, distàncies  o dificultats.  L'Arnau és un home de sentiments intensos, duradors, poc convencionals, amb fal·lera per expressar-los i viure'ls, amb comprensió, paciència i una gran capacitat d'escoltar i entendre.

Si hagués d'explicar quina ha estat la dona més important en la vida de l'Arnau, jo crec que diria que ha estat la Roser. La Roser, la primera companya d'un Arnau adolescent, el primer enamorament. El patiment per aquesta relació trencada tan aviat. El retrobament 25 anys més tard, quan tots dos ja tenien una família. Un retrobament apassionat fins a un cert descontrol i embogiment. Un retrobament que havia de ser feliç, però es va convertir en una immensa font de dubtes, neguits i angoixes. 

Va ser una mena de privilegi, en aquell moment poder acompanyar l'Arnau en aquests dubtes i neguits. En parlàvem, en parlàvem molt. Mentre jo hagués volgut aquells sentiments intensos també per a mi, l'escoltava, l'acompanyava i tenia la paciència de construir quelcom de diferent, però igual de profund i de durador.

Més tard es va produir un mica de calma, tornant a posar la distància que necessitaven per resituar-se. La Roser, gens poliamorosa, el va intentar convèncer molt i molt perquè ho deixessin tot i se n'anessin a viure junts. L'Arnau, sabent interiorment que aquesta no era una bona solució per a ell, s'hi va resistir ple de culpabilitats per aquesta seva decisió, però que a la llarga sembla que ha estat una bona decisió per a ell.

La meva proximitat, la meva complicitat, va jugar un paper important,inevitablement, en aquesta distància entre ells dos. No tenim "educació" poliamorosa i sovint per un enamorament  se'ns en desinfla una mica un altre. Ens sembla important, però que no es trenqui res. Que tot segueixi el seu curs amb la millor bona voluntat de fer les coses bé.

Ara en aquest moment actual, l'Arnau ha trobat una bona entesa amb la seva parella. Segueix mantenint un diàleg i una confiança amb la Roser, amb qui no s'han deixat mai de parlar ni de recolzar, malgrat les seves diferències de plantejament.  I segueix la seva relació amb mi, la Caterina, i en gaudim orgullosos, perquè no hi ha hagut mai res, que ens hagi semblat un obstacle als nostres objectius d'amistat autèntica, i d'un d'amor profund que s'hi barreja, fins a no poder-se destriar una cosa de l'altra.

L'Arnau i jo hem passat èpoques diferents. Totes creatives i positives en la seva manera de desenvolupar-se. L'Arnau i jo seguim el nostre camí: segur, càlid, proper, sense escletxes ni fissures,  amb tot els que ens podem donar i amb la paciència necessària per esperar allò que a vegades no està a l'abast.