Pàgines

dimecres, 23 de novembre del 2016

L'Arnau i la Caterina

- He llegit el que vas escriure a la teva entrada d'ahir, em sento emocionat, il·lusionat, sorprès, tot a la vegada. Així em veus amor meu? Sóc conscient que em coneixes molt bé, però no sé si me l'acabo de creure aquest Arnau tan virtuós.
- Jo també sóc conscient que no és "tot" l'Arnau sencer.  Que falten aspectes, que no hi ets tot tu.  Jo explico la història des de la meva manera de viure-la.
- Jo crec que sovint he estat egoista. Que no he volgut fer mal a ningú, però que sempre  he estat un aprofitat de les circumstàncies.
- D'acord, en alguns moments de la teva vida pots haver estat així. Amb mi no. Hi ha coses que sé i que en aquesta descripció no han sortit. Tens raó. Sé que hi va haver un moment, que jo vaig poder viure a través de les teves experiències i explicacions, que vas estar amb altres dones que mai no vas estimar. En aquell moment, de curta durada, si que vas aprofitar les situacions i prou.
- Sí, cal dir en defensa meva, que dues van fer el mateix que jo, hi havia doncs un acord perfecte i que només la tercera es va enamorar de mi tot i que jo no la corresponia. Ho vam deixar estar. 
- El teu dolor interior, produït per retrobament tan complicat amb la Roser, afegit als teus problemes domèstics a casa van fer que tinguessis aquesta etapa d'un cert descontrol. Ja saps el que en penso, que mentre les persones no ens fem mal som lliures de fer el que vulguem i si el sexe amb aquestes dones t'era gratificant, en aquell moment, no hi ha res a dir. Sempre hauríem de mirar de no fer-nos mal, però a vegades costa tant d'evitar!
I en la meva vida de parella hi va haver un moment important on alguna cosa es va trencar entre ella i jo i tot i que la convivència ha millorat molt amb els anys. Ha quedat de fons, una cicatriu, una mena de por. 
- Això també tenia un pes important en aquella època. També hi devia jugar un paper.
Perquè després no ho has fet mai més de tenir amants d'aquesta manera més superficial, per tant jo entenc que no és la teva manera. Que va ser un deixar-te portar per les circumstàncies del moment, totes: les de casa, les de la Roser i les de les noies que se't posaven a l'abast fàcilment.
- No ho he fet més, tens raó, perquè amb tu vaig trobar un equilibri, que mai abans no havia assolit. Tinc un equilibri i una estabilitat que per a mi va ser nova i encara hi és.
- En totes les etapes de la nostra relació?
- En totes, hi ha hagut, hi són encara, uns sentiments intensos i vius. Una possibilitat d'expressar-ho tot. Un equilibri i una reciprocitat en la comunicació. Un marc segur i preciós on hi caben sentiments, paraules, abraçades,carícies, on construïm alguna cosa d'important i de durador que està permanentment en evolució.
- Estic d'acord que això ho hem assolit tots dos. Però tots dos.
- Jo crec que tu ho has fet.
- Si només fos jo, me n'hagués sortit amb qualsevol persona. No ha estat així. Me n'he sortit amb tu i només amb tu. Les meves altres experiències han estat en general bones, però no d'aquest nivell.  I alguna, prou que ho saps, molt dolorosa i complicada.
- L'explicaràs, oi?
- L'explicaré.